L’espècie Mobydickia poseidonii, descrita a partir d’un exemplar recuperat de l’estómac d’un catxalot caçat als anys 50, ha estat seleccionada pel registre internacional WoRMS com una de les deu espècies més fascinants descobertes durant l’últim any.
Coincidint amb el Taxonomist Appreciation Day (Dia del Reconeixement al Taxonomista), el Registre Mundial d'Espècies Marines (WoRMS, per les seves sigles en anglès) ha anunciat avui el seu prestigiós llistat "Top Ten Remarkable Marine Species of 2025". Entre els descobriments més destacats d’aquest any es troba Mobydickia poseidonii, un calamar que no només representa una nova espècie per a la ciència, sinó que ha obligat els investigadors a descriure una nova família taxonòmica, una fita que no es produïa en l’ordre dels calamars oceànics des de fa 27 anys.
En concret, la troballa és fruit d’una investigació liderada per Sam Arnold i Fernando Ángel Fernández-Álvarez (IEO-CSIC) realitzada íntegrament a les Col·leccions Biològiques Marines de Referència (CBMR) de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) a Barcelona, en el marc del Treball de Fi de Màster (TFM) d’Arnold.
Un tresor ocult en la història de la caça de balenes
La història de Mobydickia poseidonii sembla extreta d’una novel·la d’aventures del segle XIX. L’exemplar original en què s’ha basat la descripció (l’holotip) va ser recol·lectat entre 1955 i 1956, una època en què la caça de balenes encara era una pràctica legal i estesa. L’espècimen va ser extret del contingut estomacal d’un cetaci i, durant dècades, va romandre conservat a la col·lecció del Dr. Malcolm Clarke (1930–2013), una eminència en l’estudi de cefalòpodes, abans de ser dipositat al Museu d’Història Natural de Londres (NHM).
Durant gairebé 70 anys, el calamar va ser identificat erròniament com a part d’un complex d’espècies ja conegudes (Ancistrocheirus lesueurii). Tanmateix, la revisió minuciosa duta a terme per Arnold i Fernández-Álvarez als laboratoris de l’ICM-CSIC va revelar que estaven davant d’una cosa completament diferent.
"La morfologia d’aquest espècimen era tan radicalment diferent de qualsevol calamar descrit prèviament que la creació d’una nova família era inevitable", expliquen els autors. El nom del gènere, Mobydickia, fa honor a la famosa balena blanca de Herman Melville, pel fet que el cos del calamar no té pigmentació i va ser trobat al ventre d’un catxalot. Per la seva banda, l’epítet específic, poseidonii, ret tribut al déu grec del mar, ja que els ganxos de les ventoses dels seus braços tenen cúspides laterals que recorden la forma d’un trident.
La importància de les col·leccions científiques
Aquesta troballa subratlla el valor incalculable d’infraestructures cientificotècniques com les Col·leccions Biològiques Marines de Referència (CBMR) de l’ICM-CSIC. I és que, es tracta d’arxius dinàmics de la biodiversitat de la Terra que contenen respostes a preguntes que la comunitat científica encara no ha formulat.
"És una paradoxa afortunada", assenyalen els investigadors, que afegeixen:
“Tot i que avui celebrem que la humanitat respecti i protegeixi els cetacis, el material recol·lectat en aquella era de caça industrial, si es preserva i es cura adequadament, ofereix oportunitats úniques. Els depredadors marins com els catxalots són, per evolució, molt millors mostrejadors de calamars poc comuns que qualsevol dispositiu tecnològic que puguem fabricar. Això subratlla el paper rellevant que tenen les col·leccions científiques per permetre investigacions que d’una altra manera serien impossibles avui en dia".
Finalment, l’equip científic subratlla la importància de mantenir bones col·leccions biològiques de referència com les de l’ICM-CSIC, i advoca per continuar apostant per la taxonomia moderna, que combina l’observació morfològica detallada amb l’anàlisi crítica de dades històriques, ja que continua sent un pilar fonamental per comprendre la salut i la diversitat de l’oceà.
Una fita per a la ciència
El reconeixement del WoRMS situa l’ICM-CSIC a l’avantguarda de la biodiversitat marina global. La investigació ha comptat a més amb la col·laboració de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) i el Natural History Museum (NHM) de Londres, reflectint la importància de la cooperació internacional en l’estudi de les profunditats marines.
La inclusió de Mobydickia poseidonii al Top 10 de noves espècies fascinants marines de 2025 no és només un premi a la curiositat científica, sinó un recordatori que encara desconeixem gran part del que habita a l’oceà profund. Mentre la tecnologia avança, l’"ull clínic" del taxonomista i la conservació d’exemplars en col·leccions com les de l’ICM-CSIC continuen sent les eines més poderoses per desvelar els misteris de l’oceà. Finalment, la troballa reflecteix la importància dels intercanvis entre col·leccions científiques: si l’exemplar de M. poseidonii no s’hagués enviat des del NHM a l’ICM-CSIC, aquest descobriment no s’hauria produït.